La Clàudia té tretze anys la primera vegada que una papallona la mossega. Aquella mateixa tarda serà testimoni dÆun fatídic accident. Des dÆaleshores la vida avança a batzegades per a ella i la seva germana Sara: lÆèpoca universitària, les festes de joventut, les parelles i la maternitatà fins que trenta anys més tard lÆesdevir les obliga a retrobar-se i afrontar cara a cara lÆepisodi més cru de la seva infantesa. Mentrestant, sÆimposa el pas del temps, que en la Clàudia sempre es conjuga amb un passat ferit disposat a tornar quan menys sÆho espera: com el batec dÆunes ales que provoca el caos a lÆaltre banda del món.Marta Bayarri explora a Les papallones no mosseguen les formes que una ferida del passat pot tenir quan som més grans, si no hem sabut aplacar-la abans. Amb tacte de narradora lepid.ptera, amb bones dosis dÆun sentit de lÆhumor ir.nic, i la sensibilitat dÆalgú que ha dedicat tota la seva vida a encarnar emocions dÆaltres, Bayarri narra una hist.ria universal sobre créixer i deixar enrere la pell dura de les ferides que carreguem, com crisàlides que no sÆacaben dÆobrir mai del tot. La vida,
