Pensar en clarianes és albirar que, en les diferents circumstàncies del laberint de la vida, sempre hi ha escletxes que ens deixen veure la llum i ens conviden a tenir esperança. L’autora cerca clarianes en tot allò que ens passa a la vida: les ferides, les pors, els dubtes i el pas del temps. Cerca clarianes, igualment, en les relacions afectives, en la necessitat d’estimar i de ser estimats o en les dificultats i la complexitat de les relacions. També les cerca quan la mirada recau sobre la situació de les dones, víctimes d’injustícies i maltractes, ara i adés, amb la denúncia d’un mal que no s’acaba, però amb un cant d’esperança perquè la vida sempre ens regala clarianes que deixen passar la llum.
