Quan es van "feixistitzar" les dretes catalanes com en altres llocs d'Europa? L'any 1939 la societat catalana va quedar dividida profundament: els que van haver de marxar, els derrotats que es van quedar i els que van guanyar. L'experiència de la guerra i de l'explosió revolucionària pot explicar la motivació dels "catalans franquistes" per saltar al bàndol del feixisme catòlic espanyol, però es queda curta a l'hora de retratar alguns dels "catalans del 1939". Per tenir el quadre complet, cal buscar factors com la fascinació pel feixisme italià, el sentiment antidemocràtic i antiliberal, el reconeixement de la renaixença alemanya de la mà del nazisme o la por a la revolta social, que des de molt abans de l'estiu del 1936 van seduir les dretes clàssiques i les van empènyer cap als feixismes europeus. Quan es van "feixistitzar" les dretes catalanes com en altres llocs d'Europa? Perquè de feixistes catalans n'hi va haver. Aquest llibre en recull uns quants exemples, amb noms i cognoms, càrrecs i vileses diverses. Uns volien el retorn a un passat d'ordre i seguretat; altres aspiraven a una carrera pública; altres creien en els "nous temps" feixistes i en les seves dimensions nacionalistes i imperialistes. Tots compartien elements del programa, però a la vegada tenien visions de futur diferents. A cavall entre la història i la memòria, amb una important recerca documental que permet constatar que el pas del temps no esborra el que s'ha dit, fet i escrit, aquest llibre ofereix un retrat polític, cultural i intel·lectual demolidor dels primers anys quaranta a Catalunya i mostra amb rigor com els feixismes europeus van impregnar -aquí també- persones i institucions.
