Elisa Kiseljak, repeteixi el seu nom per a que no se li oblidi. A Elisa Kiseljak, que farà onze anys a l'estiu, li agrada el seu nou vestit blanc amb llaços blaus. Però falta molt poc perquè tot deixi de tenir importància. L'amic del pare ha fet plorar Elisa Kiseljak i després li ha dit: «Si deixes de plorar et regalaré un braçalet de plata». Ningú s'adona del que ha passat. Elisa Kiseljak està una mica estranya i prou. Fins que comença a fer-se gran i un dia truca a la seva mare i li demana, espantada:«Ajuda'm, acabo de recordar una cosa horrible». I passen catorze anys, quatre mesos i alguns dies. «Elisa Kiseljak només és un nom possible per a una vida probable», escriu l'autora. «Però no es podia dir de cap altra manera. Elisa Kiseljak. Repeteixi el seu nom per a que no se li oblidi». Vint anys després de la seva primera edició, seguim repetint el seu nom per a que no s'oblidi. «Si el que diferencia la literatura de la mecanografia és la sotragada que sentim a la boca de l'estómac, llavors hem de constatar que Elisa Kiseljak, de Lolita Bosch, és literatura.» Vicenç Pagès Jordà «Lolita Bosch juga amb les paraules, amb l'estil. Experimenta. Fa el pino. Escriu en colors i aconsegueix el que vol. Que el lector no quedi indiferent. Que tancar el llibre després d'acabar ni signifiqui deixar de llegir. Perquè després de llegir la història d'Elisa Kiseljak, no s'ha acabat.» Biel Mesquida «Una prosa audaç i rigorosa, visual i plena de llum, densa i intensa alhora.» Ponç Puigdevall
