A l’itàlia de Mussolini, una família alemanya que passa les vacances en un poblet de costa, es sent discriminada per l’hostilitat dels turistes locals. Quan veuen un cartell que anuncia l’actuació del Mag Cipolla, expert en hipnosi, decideixen assistir a l’espectacle. Allà coincidiran amb tota la gent del poble, en un ambient enrarit, descregut al principi però cada cop més tens, sobretot a mesura que cauen en l’influx de les capacitats manipuladores del màgic.
Thoman Mann va publicar “Mario i el màgic” l’any 1930, quan el feixisme italià tenia bona premsa entre les elits europees i estatunidenques, i el Tercer Reich encara no era una realitat. Aquesta nouvelle, urgent i desesperada, suposà una primera advertència de Mann contra el feixisme. L’autor ens brinda una metàfora extraordinària sobre els mecanismes del feixisme, el seu poder hipnotitzador i la seva habilitat per fer suspendre la raó i la capacitat de crítica dels ciutadans. Una obra que avui, en un context de crisi de les democràcies, desmemoria històrica i auge de les formes totalitàries, és més vigent que mai.