Sis mesos caminant sol pel sud d’Europa, de Barcelona a Atenes pels camins dels nostres avantpassats.Quan l’escriptor i llibreter Oriol Canosa tenia 23 anys, ara en fa més de vint, va deixar la feina, va posar quatre coses en una motxilla i va començar a caminar. Sis mesos i 3.000 km més tard arribava a l’Acròpolis d’Atenes després d’un llarg i accidentat aprenentatge. A la motxilla hi duia poca cosa: llibres, un sac de dormir, una mica de roba vella, pocs diners, una navalla, aigua, quatre fruits secs, pa i formatge… Ni mòbil, ni tenda de campanya, ni unes bones botes, ni una lot. De Collserola a Montserrat, d’allà al Pirineu, sempre pels vells camins poc transitats. A partir d’aquí, amb algun mapa i preguntant de tant en tant, va creuar el Massís Central francès, els Alps, els Apenins, etc. Quan sortia el sol caminava, i quan es feia de nit i no hi havia lluna s’estirava sota un arbre a dormir. Es va defensar de les bèsties però també de les persones, i va viure històries interessants, divertides, increïbles, que l’han fet una